MADRID. Ahir es va conèixer el contingut de la sentència del judici contra l’activista que fa dos anys, va substituir la bandera nacional per la republicana en un edifici públic. En l’error, el jutge Francesc Ferrer i Pujol, titular del Jutjat de Primera Instància núm. 5, del Penal a Madrid, absol l’acusat del delicte de «desordres públics» que li imputava la Fiscalia; condemnant-lo no obstant això, al pagament de set mesos de multa —que a raó de 6 euros diaris, resulta en: 1.260 euros—, en trobar-lo culpable del delicte de «ultratges a Espanya».
En reiterades declaracions a la premsa, el jove republicà va manifestar la seva intenció de no atendre el pagament de la multa, en considerar que això «suposaria l’acceptació de la pena i els càrrecs», la qual cosa atemptaria contra les seves conviccions polítiques. Segons ell, reivindicar sense-violència l’adveniment d’una democràcia plena —aún quan pugui fer-se a través d’accions puntuals de desobediència civil pacífica—, no suposa una ofensa al país, al contrari.
L’activista cita com a exemple d’ultratges a Espanya, la presència del rei Juan Carlos en la sessió d’obertura de la IX Legislatura, en el Congrés dels Diputats, prevista per al pròxim 16 d’abril —tan sol dos dies després de l’efemèride de la proclamació de la Segona República Espanyola—. «Això sí és riure’s de la ciutadania, que sigui un autòcrata designat per un colpista (BOE 175, de 23 de juliol de 1969), qui encara el 2008, presideixi una sessió del nostre Poder Legislatiu», va declarar.
De mantenir la seva voluntat de no pagar la multa, d’acord amb els termes de la pròpia sentència i la redacció de l’Art. 53 del Codi Penal, correspondria un dia de privació de llibertat per cada dos dies d’impagament, el que en aquest cas significaria que l’activista republicà haurà de complir 105 dies a presó (efectius, malgrat tractar-se d’una condemna inferior a dos anys i mancar d’antecedents penals).
Els fets van ocórrer en el transcurs de la primera de les manifestacions per reivindicar l’accés al dret a un Habitatge Digne (Art 47. CE) i per protestar per l’elevat nivell de precarietat laboral.
L’ara condemnat, relaciona ambdues causes -las reivindicacions obreres i la seva apel·lació a la República— amb l’argument de que: «si tot el poder estigués a les mans del poble, un altre gall cantaria», en al·lusió al dèficit democràtic que segons el seu parer acusen algunes institucions públiques, les polítiques del qual percep com allunyades dels interessos del proletariat: «flexibilització del mercat laboral», opacitat en l’adjudicació de contractes públiques, augment anual del 26% del pressupost de Defensa i d’un 35% de la dotació econòmica a l’Església Catòlica, acceleració dels procediments d’execució hipotecària, desinterès en lluitar contra la corrupció, manteniment d’una legislació electoral no-proporcional, preocupant privatització de sectors estratègics i serveis públics com la Sanitat, l’Ensenyament o les infraestructures, etc.
Precisament ahir, es van donar a conèixer els termes de la petició fiscal per als manifestants detinguts en el transcurs de la segona de les protestes ciutadanes per reivindicar el dret constitucional a un Habitatge Digne (Art 47. CE) i contra la precarietat laboral: imputacions que porten penes de fins a 6 anys de presó, acusant els joves de la comissió de presumptes «lesions» i «atemptat a l’Autoritat», malgrat que en tots els casos es va tractar de concentracions pacífiques, com recullen nombrosos testimonis gràfics apareguts en la premsa. Pacífiques... si s’exclou la desproporció de formes i mitjans emprats pels agents de l’ordre, que actuant en grups de cinc, no van dubtar d’arremetre indiscriminadament contra els concentrats i vianants, sense existir provocació prèvia ni resposta a les agressions, com reflecteixen moltes fotografies, corresponents totes elles a protestes convocades per reclamar el dret a l’habitatge.
Diversos moviments socials han manifestat la seva solidaritat cap als encausats en aquesta sèrie de processos destinats en última instància a reprimir les protestes veïnals i estudiantils en defensa de drets recollits entre els principis rectors de la política social i econòmica. Entre aquests moviments socials, destaca la tasca de l’Assemblea popular pel dret a l’habitatge, i més en concret, la seva secció d’ajuda als detinguts. Malgrat tot, existeix unanimitat de criteri entre totes les organitzacions participants, en confirmar que, en qualsevol cas, les reivindicacions continuaran.
